Estrenem web pel nostre aniversari!

Al teu costat des del 2003


  • Impressió Digital
  • Impressió Digital
  • Fotocopies
  • Disseny Gràfic
  • Digitatlizació d'originals
  • Serveis de Rotulació
  • Códis QR
  • Estampació Térmica
  • Articles Personalitzats
  • Projectes Artistics
  • Esther
  • Lemuel
  • Sunem
  • Miguel
  • Betsaida
  • Loida
  • Eben-ezer

La impremta (o premsa d'impremta) és un dispositiu mecànic que permet fer molts exemplars d'un text en fulls de paper. És també el conjunt de procediments gràfics i de tècniques que concorren en l'elaboració d'una obra impresa.

El llibre imprès més antic que es conserva és el Nou Codi d'Etiqueta de Yi Gyu-bo, publicat a Corea entre 1234 i 1241.

Història

Majoritàriament s'atribueix l'invent de la impremta a Johannes Gutenberg, tot i que moltes persones i pobles pretenen ser els autèntics inventors de la impremta. Molts historiadors de la comunicació, com Raymond Williams, assenyalen que la impremta va ser resultat d'un lent procés històric.

Antecedents i naixement al segle XV

Llocs d'impremta en el segle XV

La impremta, tot i ser una creació del Renaixement europeu, va quallar després d'un lent procés. Els antecedents se situen a l'Extrem Orient, concretament a Xina i Corea. Les primeres reproduccions d'escriptura i signes, amb ús de segells i cilindres d'estampació damunt d'argila, es donaren al país de Sumer. La idea de fer caràcters individuals i col·locar-los un al costat de l'altre per formar un text es va produir al voltant del segle X, per part del xinés Pi Shen, mitjançant lletres de fang cuit. Al segle XIII, els uigurs, un poble turc, ja utilitzava lletres fetes de fusta que entintaven. Al segle XV, els coreans començaren a utilitzar el coure.

El paper va introduir-se a Europa de la mà dels àrabs a través de les penínsules ibèrica i itàlica des dels segles VIII i IX. Al segle XIV sorgí la idea de reproduir imatges en paper, primer mitjançant la fusta i després perfeccionats amb coure. Així s'el·laboraben naips, estampes religioses, llibrets de devoció, etc.

A Europa, la impremta seria la gran protagonista als moviments intel·lectuals, literaris, econòmics, tecnològics i polítics que s'anticiparen al Renaixement. A principis de segle XV es va produir a Alemanya un període de creixement econòmic. Es va desenvolupar una cultura urbana, amb contactes amb Itàlia i el nord d'Europa. En aquest context, l'holandès Lourens Janszoon Koster inicia l'ús de caràcters mòbils de metall al primer terç del segle XV. A Lió, l'any 1444 Procope Waldfoghel estableix una impremta amb caràcters d'estany i ferro que formen alfabets llatins i hebreus. No obstant això, la figura principal fou Gutenberg, que assenta les bases d'una tipografia perfecta i definitiva entre els anys 1440 i 1450, primer a Estrasburg i després a Magúncia. La utilització de tipografies metàl·liques suposà un gran avenç, ja que donà resistència i precisió als tipus, donant bellesa als impresos i caràcter industrial a l'empresa artesana. Simultàniament, la imposició de formes a la platina va permetre als tòrculs multiplicar la tirada d'exemplars. La nova tècnica d'imprimir amb el tipus mòbil de Gutenberg s'entengué amb molta rapidesa per tota Europa. Prova d'açò és que en 1474 es va imprimir al País Valencià el llibre Les obres o trobes dauall scrites les quals tracten de lahors de la sacratíssima Verge Maria.

Període artesanal als segles XVI, XVII i XVIII

Premsa de 1811, fotografiada a Munic, Alemanya.

L´estructura de l'ofici de la impremta i els mètodes que utilitzava van ser pràcticament els mateixos durant els quatre segles posteriors al seu naixement. En una impressió de Lió de 1500 se'ns mostra la "caixa" de l'impressor, on les caselles són de diferent mida segons la freqüència en la que s'utilitzen les distintes lletres. La forma en què l'artesà posa les lletres en el "composador" és igual a com s'ha fet fins l'actualitat. La premsa era tota de fusta a excepció dels ajusts, que eren de ferro. Dos peus sobre una base sòlida suportaven una biga transversal massissa a través de la qual passava la rosca de fusta. La rosca es girava amb una barra per a baixar la pesada platina, pressionant així el full de paper blanc sobre la "forma" que contenia la tinta. A mes del moviment en vertical, una acció horitzontal permetia que el carro que sostenia el motlle es desplaçara endavant per poder retirar-lo. Per a evitar que es desplaçara cada vegada que es tensava la rosca, la premsa quedava fixa per unes bigues de fusta fixades a les bigues del sostre. A poc a poc, des de finals del segle XVIII aquesta tecnologia bàsica començà a ser millorada. Cal dir que aquesta màquina simple i pesada que estava preparada per a treballar catorze hores al dia, alcançà un rendiment molt alt. Per exemple, es calcula que cap a 1650 els impressors de França produien de 2500 a 3000 impressions per dia de treball. En aquests temps, els cartells i fullets constituïren, a banda dels llibres, una gran part del negoci de l'impressor.

La tecnologia de producció en massa als segles XIX i XX

Gràcies a la Revolució Industrial va ser possible entrar en una nova etapa. Aquesta nova etapa que comença en el segle XIX va permetre que totes les persones a Europa i als Estats Units tingueren accés a la premsa escrita. Els primers intents amb èxit d'utilitzar paper continu van ser realitzats per Louis-Nicolas Robert, treballador d'una fàbrica de paper d'Essones, a finals del segle XVIII. A partir de fets com este, la producció pujà considerablement i la tecnologia començà a donar cabuda a l'elevada demanda de les impremtes. És en este moment de la història quan es va desenvolupar el periodisme de masses.

L'era electrònica

Els nous sistemes i estructures mai esborren per complet els anteriors sinó que se superposen. Així, les noves tècniques d'emmagatzematge i recuperació d'informació han necessitat dels mitjans d'impressió en este camp. La mateixa revolució audiovisual s'ha presenciat per mitjà d'una pluja de material de promoció impresa. Malgrat tot, hi han canvis que han afectat al llibre. Per exemple, hi ha una varietat de mètodes més fàcils i econòmics de reproducció com la fotocòpia o la litografia. A més, la sobrecàrrega d'informació que duu l'era electrònica afecta al pensament ordenat, que el llibre convencional representa. D'altra banda ofereix una informació més oberta, i molt sovint de caràcter més especialitzat.

Deixa'ns un missatge i de seguida contactarem amb tu!